Hom
considera Vannevar Bush com a precursor de l'hipertext en
crear el Memex - Memory expander - en la dècada dels 40.
Bush, que era cap del Departament
d'Investigació i desenvolupament científic dels EEUU,
va publicar el Juliol de 1945, a la revista The
Atlantic Monthly, l'article As
we may think on criticava la manera com fins
aleshores es gestionava la informació generada des de tots els suports possibles
i que els mass media havien multiplicat de forma exponencial des de
principis del segle XX. La base de la
seva reflexió fou que grans quantitats d'informació no podien ser gestionades
de forma adequada i eficaç si no s'abandonava el paradigma lineal dels
documents i s'ideava una manera més holística de generar, tractar i
emmagatzemar les dades. Calia crear una forma de classificar i guardar que permetés accedir més ràpidament a molta imformació, aprofitant alhora els darrers avanços tècnics d'aquell moment: la
microfotografia i la lògica electrònica.
Així doncs, Bush va teoritzar sobre una maquina a la
que va anomenar Memex que vindria
a solucionar aquests problemes.
"No es pot aspirar a igualar la
velocitat i la flexibilitat amb què la ment segueix un rastre associatiu, però
hauria de ser possible superar la ment d’una manera decisiva respecte a la permanència i la claredat dels elements
recuperats de l’emmagatzematge.Imagineu un futur mecanisme per a ús individual,
que és una mena d’arxiu i biblioteca privats, mecanitzats. Necessita un nom, i
per inventar-ne un a l’atzar, Memex ja
ens va bé. Un Memex és un
dispositiu on un individu emmagatzema tots els seus llibres, registres i
comunicacions, i que s’ha mecanitzat perquè es pugui consultar amb rapidesa i
flexibilitat extremes. Es tracta d’un complement intrínsec, ampliador de la
memòria de l’individu." (Bush, V. As we may think. Jul/1945)
El Memex hauria de contenir mecanismes de fàcil recerca i accés a arxius microfilmats que podien ser visualitzats per pantalles i que permetia afegir notes, comentaris, esmenes, aclariments, errates... El més revolucionari del sistema, és que a més preveia que es creessin vincles entre els documents de manera que l'usuari pogués visualitzar mentre llegia que el sistema contenia altra informació relacionada a la que podia accedir.
"Quan l’usuari construeix un
rastre, hi dóna un nom, l’insereix en el seu llibre de codis i el pica en el
teclat. Davant seu té els dos elements que s’han d’unir, projectats en
posicions de visualització adjacents. A sota de cada element hi ha un nombre
d’espais de codi en blanc i un punter que indica un d’aquests espais per a cada
element. L’usuari pica una sola tecla, i els elements s’uneixen permanentment.
En cada espai de codi apareix la paraula del codi. Sense que es vegi, però també
dins l’espai del codi, s’insereixen una
sèrie de punts per a la visualització de la fotocèl·lula, i en cadascun dels
elements aquests punts designen, segons la seva posició, el número d’índex de
l’altre element. A partir d’ara, en qualsevol moment, quan un d’aquests
elements estigui a la vista, per a recuperar l’altre n’hi ha prou de prémer un
botó en l’espai de codi corresponent. A més, quan nombrosos elements s’han unit
per formar un rastre, es poden revisar cadascun separadament, ràpidament o a
poc a poc, desviant una palanca com la utilitzada per a girar les pàgines d’un
llibre. És exactament com si els elements s’haguessin agrupat físicament,
procedents de fonts molt separades, i s’haguessin unit per formar un nou
llibre. És més que això, ja que qualsevol element es pot unir a un gran nombre
de rastres." (Bush, V. As we may think. Jul/1945)
Tot i no encunyar el terme hipertext, Bush va imaginar sistemes de ràpid accés a
la informació, relacions de tipologia no seqüencial entre segments d'informació
de diferents àmbits - inclús enllaçant documents de formats diversos (text, imatge)
- i fins i tot la possibilitat d'una intervenció sobre els documents tant per part
de l'autor com de l'usuari, posterior a la seva creació. En definitiva, hem de reconèixer
Vannevar Bush
com l'ideòleg dels futurs hipertexts.
