La societat de la informació ens ha fet aliens al moviment de la cultura, ens ha apartat de la història donant preeminència a un flux aparentment autònom d’informació on la petjada de l’home sembla cada cop estar a la fi del sistema i no pas en el principi.
Certament hem passat del domini de la cultura per la naturalesa al domini de la naturalesa per la cultura, i això ens ha portat a tenir la percepció d’allunyament dels processos.
Ja no parlo d’aquelles societats on els individus tenen escàs o nul accés a la societat en xarxa, sinó a les societats a bastament connectades i que, malgrat això, veuen créixer un sentiment d'alteritat envers els ingents fluxs d’informació, per bona part dels homes i dones que les componen.
No és sols la necessitat d’encarar la incertesa d’un moviment caòtic, ja molt llunyà de l'antiga linealitat que representava la transmissió de coneixement i la pròpia existència humana. Si no que aquest moviment és incessant i a més creixent, canviant a cada moment i obligant-nos a gestionar-lo de forma que no ens dugui al col.lapse individual i social.
Encara em neguiteja més pensar que la massiva ingesta d’items fluctuants a la que ens trobem permanentment abocats, en aparença de manera voluntària - en realitat la pressió d’una societat connectada, t’obliga a estar endollat o apartat -, pot estar conduint-nos a una alienació – en el sentit hegelià - de característiques semblants a la produïda per la revolució industrial i els canvis en els sistemes de producció i les relacions de treball que va comportar per la societat capitalista.
Tant de bo siguem, cadascun de nosaltres, capaços d’aconseguir un dominí en la gestió del canvi prou estable i durador per gaudir d’aquesta nova societat fluida sense renunciar a la pròpia realització personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
qué hi penses?