La enriquidora Teoria del Caos

Hi ha texts que il.luminen, que obren els ulls a realitats imaginades, intuïdes i que en revelar-se es converteixen en auténtiques descobertes enriquidores.

Dic tot això perquè llegir l'"Estudis sobre la teoria del caos" d'en Joan Campàs, m'ha donat eines que desconeixia per entendre la realitat social, natural i personal. Albirar el component d'incertesa de tota vida, la contingència perpetua de l'existència humana, dona un sentit real al nostre trànsit per la natura i permet plantejar de manera més acurada què és allò que ens ha d'importar de la nostra experiència.

Cal observar la creativitat de la natura (l'efecte papallona) a partir de qualsevol petita variació en els sistemes, per mesurar en el seu punt just la nostra capacitat de llibertat per superar estructures tancades i cercar noves experiències, noves configuracions del nostre jo usant, com diu el text, "el material de les nostres pròpies vides".

Aquest escrit passa a engruixir el corpus de lectures recurrents, car tinc la certesa que em donarà motius de reflexió i justificació més d'un cop.

Societat connectada i alienació

La societat de la informació ens ha fet aliens al moviment de la cultura, ens ha apartat de la història donant preeminència a un flux aparentment autònom d’informació on la petjada de l’home sembla cada cop estar a la fi del sistema i no pas en el principi.

Certament hem passat del domini de la cultura per la naturalesa al domini de la naturalesa per la cultura, i això ens ha portat a tenir la percepció d’allunyament dels processos.

Ja no parlo d’aquelles societats on els individus tenen escàs o nul accés a la societat en xarxa, sinó a les societats a bastament connectades i que, malgrat això, veuen créixer un sentiment d'alteritat envers els ingents fluxs d’informació, per bona part dels homes i dones que les componen.

No és sols la necessitat d’encarar la incertesa d’un moviment caòtic, ja molt llunyà de l'antiga linealitat que representava la transmissió de coneixement i la pròpia existència humana. Si no que aquest moviment és incessant i a més creixent, canviant a cada moment i obligant-nos a gestionar-lo de forma que no ens dugui al col.lapse individual i social.

Encara em neguiteja més pensar que la massiva ingesta d’items fluctuants a la que ens trobem permanentment abocats, en aparença de manera voluntària - en realitat la pressió d’una societat connectada, t’obliga a estar endollat o apartat -, pot estar conduint-nos a una alienació – en el sentit hegelià - de característiques semblants a la produïda per la revolució industrial i els canvis en els sistemes de producció i les relacions de treball que va comportar per la societat capitalista.

Tant de bo siguem, cadascun de nosaltres, capaços d’aconseguir un dominí en la gestió del canvi prou estable i durador per gaudir d’aquesta nova societat fluida sense renunciar a la pròpia realització personal.

Cercant d'ampliar material per treballar amb el AntConc de la forma més profunda i acurada possible, he trobat aquest interessant vídeo a Youtube que en format d'exposició per part d'una docent de la Universitat de Valladolid, fa una bona comparativa entre el soft AntConc i TlCorpus, partint de l'anàlisi de les concordances lèxiques en el corpus de diverses pel.lícules hispanoamericanes.

Leibniz

Amb la lectura del document “Armand Mattelart (2002), Historia de la sociedad de la información. Barcelona. Paidós.” he descobert un aspecte que desconeixia de Gottfried Wilhelm Leibniz, com a precursor de la cibernètica i, com a conseqüència, de la societat del coneixement. 

Leibniz, un dels més gran filòsofs racionalistes del s.XVII, junt a Descartes, Malebranche o Spinoza, va treballar sobre els fonaments de la lògica amb la premissa que en la maquina es pot manifestar pensament, i per fer-ho va desenvolupar l'aritmètica binaria, creant el calculus ratiocinator. Certament de la seva visió del món (l'optimisme leibnizià) que afirma que aquest món és el millor dels mons possibles (un racionalisme, no obstant, que té com a base a Deu com a creador) se'n desprèn un entusiasme pel coneixement i la raó com a forma de tornar al ordre primigeni. 

La seva confiança inesgotable en l'abast de la raó humana i la brillantor de les seves aportacions al món de la ciència el fan una figura cabdal per entendre la gènesi de la societat actual.