Hi ha texts que il.luminen, que obren els ulls a realitats imaginades, intuïdes
i que en revelar-se es converteixen en auténtiques descobertes enriquidores.
Dic tot això perquè llegir l'"Estudis sobre la teoria del caos"
d'en Joan Campàs, m'ha donat eines que desconeixia per entendre la realitat social,
natural i personal. Albirar el component d'incertesa de tota vida, la contingència
perpetua de l'existència humana, dona un sentit real al nostre trànsit per la
natura i permet plantejar de manera més acurada què és allò que ens ha
d'importar de la nostra experiència.
Cal observar la creativitat de la natura (l'efecte papallona) a partir de qualsevol petita variació en els sistemes, per mesurar en el seu punt just la
nostra capacitat de llibertat per superar estructures tancades i cercar noves experiències,
noves configuracions del nostre jo usant, com diu el text, "el
material de les nostres pròpies vides".
Aquest escrit passa a engruixir el corpus de lectures
recurrents, car tinc la certesa que em donarà motius de reflexió i justificació
més d'un cop.
Hola Gus,
ResponEliminaHi estic totalment d’acord. L’Estudi sobre la teoria del caos és per llegir, pensar, tornar a llegir i ampliar amb noves lectures.
Bona observació.