El darrer treball per l’assignatura d’Escriptures
Hipertextuals ens demana de fer una anàlisi lexicomètrica d’una sèrie de blogs centrats
en temàtiques d’àmbit social i polític.
En una primera feina de recerca per preparar el
treball, vaig intentar esbrinar quines temàtiques tocaven els blogs amb més
visites a nivell espanyol. La realitat mostra que la majoria són adreçats a
qüestions tecnològiques (xarxes, hardware, software, jocs, sistemes
operatius...), sexe, motor i mitjans de comunicació (televisió, noticies...).
No sembla que les qüestions més específicament “humanistes” tinguin gran
predicament en el món dels blogs però finalment, què és el món digital sinó una
representació del món real? Si les humanitats no són a la “cresta de la onada”
de l’interès dels blocaires deu voler dir que els apassionats de les humanitats
ens hauríem d’esforçar més per fer entendre la vital importància d’aquestes per
la societat i la necessitat, inserida en la seva pròpia naturalesa, de
esperonar l’opinió, la reflexió i la crítica.
Dit això, el treball d’anàlisi el vaig centrar, en
un principi, en diversos blogs de caire activista. Sempre he considerat l’activitat
dels blogs com una eina molt potent per donar a conèixer qualsevol iniciativa
solidaria, en defensa del mediambient o de les minories discriminades. Uns
blogs que poden alhora sensibilitzar i mobilitzar la gent a moure’s per causes
socialment justes. Vaig considerar el resultat d’aquest primer treball massa
dispers, de forma que calia afinar amb un tema més concret.
Finalment m’he decidit a fer-ho sobre els darrers
conflictes succeïts en el barri de Gracia al voltant del desallotjament, el
dilluns 23 de Maig per part dels mossos d’esquadra, del centre okupa Banc
Expropiat i que ha portat a escenes d’enfrontament entre okupes i mossos, un
dia si i altre també, amb episodis puntuals d’extrema violència, amb ferits i
destrosses materials de consideració.
He
analitzat els següents blocs personals o de premsa, escollits amb la premissa de
la diversitat d’enfocaments i sensibilitats a que responen, per tal que el
resultat del treball sigui el més objectiu i esclaridor possible.
La
anàlisi lexicomètrica ha estat feta amb el programa AntConc 3.4.4w, sobre els 18
fitxers de text extrets dels blogs en les adreces enumerades. El programa ha
extret 2294 tipus diferents de paraules, amb una quantitat de 4580 paraules de
les quals, un cop filtrat el resultat per mitjà d’una wordstoplist, han quedat com a significatives 60 paraules diferents
amb un total d’aparicions de 887, aquelles que han estat repetides 7 o més
vegades en el corpus seleccionat.
Una mirada
sobre els resultats deixa ben clar:
quins són
els aspectes més destacats en l’esclat del conflicte: gràcia, barri, banc, expropiat, propietat, desallotjament, incidents, disturbis,
nit, lloguer, pagar, Vies (Can), euros, veïns, xarxes, contra, violència/violents,
destrosses, contenidors, local/espai, conflicte, manifestació, protestes.
quins els
principals actors (que siguin víctimes, causants o culpables, va sempre en
funció del color de les ulleres de l’observador): policia/policial/s, mossos/esquadra, okupes, alcaldessa, Ada Colau,
Bravo Solano, govern, manifestants, Trias, premsa.
quins els
elements de reflexió, tant per arribar a una solució pacífica com per seguir en
l’activisme reivindicatiu: Barcelona, ciutat,
vila, carrers, centre, gent, persones, diferents, responsables, social/ls,
activitats, societat, entitats, organització, mitjans, comunicat, suport,
solució.
El del
local ocupat / desallotjat de Gràcia és un assumpte complicat que ve de llarg
en la ciutat de Barcelona.
On acaba
el dret de propietat i comencen els drets dels desfavorits? Cal arrabassar al
capitalisme per les bones el que és considerat un bé malbarat o cal seguir uns
camins establerts per tal de crear un teixit social i llibertari veïnal? És
lícit enfrontar-se amb violència a la violència del sistema? És més important
la propietat d’un local ocupat que la propietat d’una moto cremada o d’una
botiga rebentada? Els aldarulls són provocats per la gent que ocupa o és conseqüència
de la participació d’elements antisistema aliens al local desallotjat? L’actuació
policial ha estat proporcionada per defensar els drets dels veïns o ha estat
desmesurada i ha contribuït a que el problema s’hagi fet encara més gran? Ha
estat la política consistorial, al respecte del moviment okupa, la més adequada?
Totes
aquestes preguntes i moltes més són licites de fer-se en acostar-se a un
problema amb tantes arestes a tenir en compte, en tot cas només el camí del
diàleg i l’abandonament de la violència de tot color durà a la resolució del conflicte.
Els
ocupants hauran d’acceptar les regles del joc per tal d’aconseguir dur a terme unes
activitats que en molts casos són, com a mínim, una font valuosa de crítica i reflexió
sobre com és fan certes coses en aquesta societat, que pot estar lliure de tot
menys de ser qüestionada constantment. Tenen el valor – s’estigui o no d’acord
amb els principis i les formes – de ser uns sacsejadors de l’establishment, i això
ja els hi confereix un interès social. Però per altra banda cal recordar que no
tot si val, que la fi no justifica mai els mitjans, i que si reclamen drets han
de començar per ser respectuosos amb els drets dels demés. Tant se val si és el
dret a la propietat del titular d’un local, d’un cotxe o d’una botiga, com si
és el dret al descans dels veïns o a viure en un barri en tranquil·litat.
Per l’altra
banda, les administracions han de preguntar-se si són prou actius i eficients
en facilitar maneres que una part significativa de les milers de propietats immobiliàries
desocupades a la ciutat puguin ser, ni que sigui temporalment, aprofitades per
gent que les necessita, tant sigui per viure com per a desenvolupar projectes
socials de barri, o per reivindicar posicionaments culturals alternatius. Caldrà
que tinguin imaginació per vehicular moviments d’aquesta mena, fent-los
compatibles i positius pel el seu entorn veïnal sens dubte, però també per a la
ciutat sencera.
El
treball ens deixa clar que la solució passa perquè els responsables posin
mitjans per desencallar el conflicte i dialoguin pel bé de la convivència, en
una zona endèmicament procliu a la intensa vida social, per bé i per mal. De la
anàlisi lexicomètrica se’n desprèn que aquesta solució no és, a parer dels
opinadors, a prop d’aconseguir-se, i que els aldarulls continuaran fins que es
cerquin sortides consensuades.
