El text “Las nuevas fronteras y la literatura: La narrativa electrónica”, de Domingo Sánchez-Mesa Martínez, planteja la relació entre la hipertextualitat i la narrativitat en general,
relacionant aquesta amb el pensament post-estructuralista d’estudiosos com
George Landow, Roland Barthes, o Jacques Derrida.
Interessant l’enfocament de
George Landow que parla de l’hipertext com un potenciador de la intertextualitat,
doncs observa en plantejar la narrativa de l’hipertext aspectes clarament
narratius en texts digitals. I malgrat això, podem definir realment l’hipertext
com un gènere literari o com una tècnica escripto-lectora?
Landow posa en dubte el primer,
doncs presenta el paradigma hipertextual
com entredit dels conceptes d’història i discurs que ens arriben desde Aristòtil
(en el cas de la historia, proper a Tucídides), en
deduir que o bé les definicions aristotèliques eren errònies o bé no és
possible una ficció hipertextual.
Aquest punt de vista comporta que
Landow assimila ficció i narrativa, però cal que pensem si tota ficció ha de
ser narrativa alhora o és possible imaginar un hipertext amb un contingut de
ficció sota una categoria formal distinta a la narrativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
qué hi penses?